Gestionar els gestors

Aquí hi trobareu un bloc amb enllaços diversos a experiències culturals. Visiteu especialment aquesta experiència de fotografia i textos literaris de l'autor tarragoní Pin i Soler.

font

Mediació teatral: la dramatúrgia de "Terra baixa" de

"Terra baixa" va ser objecte d'una relectura sorprenent per part del dramaturg alemany Kekke Schmidt.

Gestionar és mediar

Un terme que s'empra com a sinònim de "gestionar" és el de "mediar". El gestor és en aquest sentit un mediador entre públic i creador. El mediador ajuda a interpretar l'obra, a divulgar-la, a situar-la en unes coordenades que ens ajudin a comprendre-la. És mediador el gestor cultural, però també ho és el crític d'art, el crític literari, el teòric de la literatura, l'antropòleg o el professor que ajuda uns alumnes a entendre un text.

Les següents pàgines (aquesta, aquesta i aquesta) ens ajuden a navegar en m'ample espectre d'autors i obres de la literatura catalana.

font

La NAUB1 de Granollers

Aneu a aquest enllaç i us podreu fer una idea de què és una "fàbrica d'art".

Gestionar la cultura

"Gestio" i "gestionar" són termes definits de manera força unívoca al DIEC2. Quan aquests termes s'apliquen a la cultura i parlem de "gestor cultural" ens referim a aquell professional que se situa en la intersecció de tres àmbits: (1) el gran públic, l'audiència; (2) els creadors; i (3) els representants de la ciutadania, és a dir les institucions de l'administració pública. Desenvolupa projectes i els fa viables segons els interessos d'aquests tres àmbits. Vegeu aquest vídeo:

El llenguatge

A grans trets podem adoptar tres perspectives sobre el llenguatge. Una primera perspectiva ve representada per Saussure, que des de la psicologia social adopta la dicotomia LLENGUA - PARLA-. Una segona perspectiva és la de Chomsky, que situa l'estudi de la llengua al si de la psicologia cognitiva i parla en termes de COMPETÈNCIA - ACTUACIÓ. I una darrera perspectiva és la de Vogotski i la psicologia cultural, en què la llengua és primer "entre" i després "intra" - mental. Per efecte del reduccionisme científic, Saussure i Chomsky trien centrar-se en un aspecte de la seva dicotomia (LLENGUA i COMPETÈNCIA). La tercera perspectiva ens permet acostar-nos al llenguatge prenent-lo com un fenomen cultural. Un terme essencial d'aquesta perspectiva és el de "gènere discursiu".

font

El llenguatge de la gestió cultural

En aquest títol, "El llenguatge de la gestió cultural", s'hi apleguen tres termes complexos, difícils de capturar amb precisió, que tots podem descriure intuïtivament però que es resisteixen a una definició unívoca.

font

Una webquest per anar alimentant aquest bloc

Aneu a aquesta adreça i hi trobareu les instruccions, les passes, els objectius i tot allò necessari per alimentar d'una manera profitosa el nostre bloc.

Font de la imatge aquí

Cultura?... i què és això, ben bé?

En qualsevol àmbit d'estudi sempre hi ha la necessitat de sabem on som i de què parlem, d'identificar els límits on ens movem, de definir el terreny de joc. En totes les disciplines hi ha múltiples mirades a la realitat que es conbinen, es complementen o entren en conflicte, que viuen en definitiva en tensió les unes amb les altres. Segurament un dels àmbits més difícils de definir és el de la cultura. Què és la cultura? Doncs tot, tot allò que és manifestació humana fruit de la interacció els uns amb els altres i fruit de l'intent d'interpretar el món. Però dient que ho és tot no diem res. Ens cal afinar més, intentant de tenir una mirada global. De moment, però, ens quedem amb la definició a què es remet L. van Lier, que fa més o menys així (cito de memòria): "Cultura és com fem les coses per aquí".

font de la imatge aquí

Per què serveix, la literatura?

D'aquí a uns vint minuts he d'anar a classe, els alumnes m'esperen una mica desganats a aquesta hora de la tarda. L'interrogant que estem explorant aquests dies és el que titula aquest apartat: "Per què serveix, la literatura?". Fa uns dies que van posar per escrit possibles utilitats. Algunes semblaven molt "políticament correctes" (i així els ho vaig dir): per aprendre coses, per tenir més cultura... D'altres eren més arriscades (i jo vaig aplaudir-ho): per fer diners, per fer-se conèixer... D'altres eren clarament combatives (també vaig celebrar-ho): per passar exàmens...

Avui els parlaré del que en penses autors que hi han reflexionat força amb textos accessibles: Calvino, Sandburg, Kapuscinski, Cabré... Llegiu-vos aquest text de Vargas Llosa, un fragment del Premi Nobel:

De la caverna al rascacielos, del garrote a las armas de destrucción masiva, de la vida tautológica de la tribu a la era de la globalización, las ficciones de la literatura han multiplicado las experiencias humanas, impidiendo que hombres y mujeres sucumbamos al letargo, al ensimismamiento, a la resignación. Nada ha sembrado tanto la inquietud, removido tanto la imaginación y los deseos, como esa vida de mentiras que añadimos a la que tenemos gracias a la literatura para protagonizar las grandes aventuras, las grandes pasiones, que la vida verdadera nunca nos dará. Las mentiras de la literatura se vuelven verdades a través de nosotros, los lectores transformados, contaminados de anhelos y, por culpa de la ficción, en permanente entredicho con la mediocre realidad. Hechicería que, al ilusionarnos con tener lo que no tenemos, ser lo que no somos, acceder a esa imposible existencia donde, como dioses paganos, nos sentimos terrenales y eternos a la vez, la literatura introduce en nuestros espíritus la inconformidad y la rebeldía, que están detrás de todas las hazañas que han contribuido a disminuir la violencia en las relaciones humanas. A disminuir la violencia, no a acabar con ella. Porque la nuestra será siempre, por fortuna, una historia inconclusa. Por eso tenemos que seguir soñando, leyendo y escribiendo, la más eficaz manera que hayamos encontrado de aliviar nuestra condición perecedera, de derrotar a la carcoma del tiempo y de convertir en posible lo imposible.

 

El programa

En aquest enllaç hi trobareu la presentació del curs i el programa que us he preparat.

Si voleu començar a explorar un parell de textos als quals farem referència, us recomano de llegir el primer capítol del llibre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, un escriptor com sabeu de gran projecció actualment a Alemanya (aquí el podeu veure una xerrada). Us podeu llegir aquest capítol en català aquí. Si us sembla massa difícil, trobareu un exemplar del llibre traduït a l'alemany a la biblioteca de la universitat de Tübingen i d'Stuttgart.

També us recomano llegir el primer capítol de La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, una obra a la qual també farem referència i que també teniu a la biblioteca de la vostra universitat.

S'acosta el dia del curset

Companys i companyes que participareu en el curset d'introducció al llenguatge de la gestió cultural, oh anònims lectors, públic en general, navegadors amants de la serendípia...

(font de la imatge aquí)

... d'aquí a tres setmanes s'inicia el curset d'iniciació al llenguatge de la gestió cultiral. Es tracta d'un curset del programa que l'Institut Ramon Llull desenvolupa a universitats d'Alermanya. Altres cursets d'aquest programa se centren d'una manera especial en la cultura catalana en sentit ample (la llengua, l'economia, etc.). En el nostre cas, el curset està enfocat a explorar la gestió de la cultura i del fenòmens culturals. Parlarem del llenguatge de la crítica literària per parlar de la literatura i explorarem autors catalans i no catalans, així com gèneres literaris diversos.