Un cop d'ull al món (de la cultura): 2012

divendres, 12 d’octubre del 2012

Un ciutadà del món

Jaume Plensa és un escultor català. Va aprendre les tècniques de l'esculptura treballant en un taller de reparació de mecànica que es nota sobre tot en moltes de les sevas obres (primeres): el material que utilitza és el ferro o altres metalls com el bronze o el coure.
Més tard, comença a utilitzar també altres materials com el cristall, plàstic, resina, llum, sons i vídeos, i també texts escrits.

Les seves obres es van exhibir en molts museus i galeries d'art de arreu del món, actualment té uns exhibicions

al Brasil, a Suècia, a Alemanya i als Estats Units.

(torna al webquest, activitat 10)

La gent normal

El text de la cançó "La gent normal" de Manel parla d'un pare que acumula riqueses. Per tant, el seu fill cambia el costúm de beure cervesa i comença a beure vi clar. De sobte, no està content amb la seva vida i vull viure com la gent normal que no és rica.
La vídeo mostra un senyor gran qui entra al mercat del barri. Se veu fruites de tots colors i dones grans que compren verdures i fruites. El senyor pensa que aquest mercat és adequat per començar una vida normal sense luxe.

Al canço el senyor no és sol. És acompanyat d'una noia.
Enmig del vídeo hi ha el grup musical que toca.
Penso que aquest vídeo només subratlla que els clients del mercat són gent normal. L'ambient del mercat és ple de normalitat amb excepció del grup musical. El vídeo no pot aplegar tots els detalls de la cançó.

(torna al webquest, activitat 10)

L'Anna Roig a Tübingen

La primavera passada l'Anna Roig i L'ombre de ton chien van venir a Tübingen per a dar un concert en el Club Voltaire. Les estudiants del curs de català ja estaven ben preparats, com havien parlat del grup i també havien escoltat i interpretat algunes cançons. Però també qui no va participar al curs (com jo) - o inclou no entendia el català (com la gent que va anar al concert amb mí) - es va divertir molt, per què si no s'entenden les paraules, es pot disfrutar almenys la música. I la música li va agradar a tothom! A més l'Anna Roig és una persona simpatiquísima i molt carismàtica!

Aquest exit ho vam poder veure també quan vam mirar la tauleta on venien els CDs. No hi havia més exemplaris del CD actual. Crec que ja els havien venut durant el concert anterior del tour per Alemanya. Quina llàstima!

A veure quin grup català vindrà a Tübingen l'any que ve. Igual qui sigui, si us plau, porteu suficients CDs! Perquè si la vostre música m'agrada tant com la de l'Anna Roig o d'Els amics de les arts (que van tocar l'any anterior), doncs voldré comprar-me'n un.

(torna al webquest, activitat 5)

Música en català

La música representa una gran part de la cultura. Avui al nostre curs vam conèixer dos grups de música catalana - Manel i Anna Roig i l'ombre de ton chien.

Aquest vídeo del segon grup em va agradar molt.

La cançó es denomina "Corro sota la pluja" i és del primer disc que es va publicar a l'any 2009. La manera de com es presenta l'acció fa recordar al teatre. Aquesta tècnic i la veu bonica de l'Anna Roig em van sorprendre i agradar molt.

(torna al webquest, activitat 10)

Què he après, en aquest curs?

Anna Roig i l'ombre de ton chien

Fa uns mesos, vaig conèixer el grup de música Anna Roig i l'ombre de ton chien. Fan cançons en català i en francès perquè l'Anna va aprendre les dues llengües dels seus pares quan era petita. El primer contact amb la música de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien va ser a classe. La nostra professora de català, la Clara, ens va donar una cançó a cadascú que havíem de presentar a la classe per fer una activitat didàctica després.

A mi, em va tocar "Petons entre camions" que és una cançó molt divertida.

Vam fer aquestes activitats per estar perfectament preparats pel concert del grup a Tübingen. El concert va tenir lloc al Club Voltaire el mes de maig. Abans de tocar, hi havia una petita xerrada amb l'Anna que contestava a les preguntes en català, francès, castellà i a vegades també en anglès. Em va agradar molt. Per això, vaig anar a un altre concert a la festa major de Sants a Barcelona el mes d'agost. Va dar molta gràcia a la gent que van tocar l'última cançó "Corro sota la pluja" enmig dels espectators i sense micro...

(torna al webquest, activitat 10)

Què m´ha semblat el curs?

Una mirada enrere

"Només podem entendre la vida si mirem enrere, però només la podem viure si mirem endavant."

S. Kierkegaard

M'he permès encetar aquest post amb les paraules del gran savi i fer un cop d'ull als dies que una petita colla hem compartit a la peculiar aula Sprachlabor (barreja entre un atrotinat laboratori de fonètica, una sala d'ordinadors i una magatzem de capses de cartró empolsegades) de la Facultat de Lletres de la Univesität Tübingen.

dijous, 11 d’octubre del 2012

Perspectives

"La continuidad de los parques" del autor argentí Julio Cortázar és u dels contes que no podem oblidar. Aquest conte forma part del realisme mágic.
El escriptor juga amb les perspectives, amb els diferents modes de narrar. Amb aquesta tècnica crea un ambient ple de tensió des de la primera línia.
El lector enfoca una certa perspectiva que canvia sense prendre esment i es convert d'un simple espectador a un personatge de dins de la novel.la.
A més, també el lector dins la novel.la que está sentat en la cadira verde es convert a un personatge de la novel.la que ell mateix está llegint.

És una mostra del que el llenguatge és capaç.

(torna al webquest, activitat 7)

Llegir rere les línies

En aquest post, vull parlar de les maneres diferents que hi ha per llegir i interpretar contes. Ara estic pensant a un conte concret que mostra als lectors que cal utilitzar estrategies diverses per a entendre bé la història. Es diu "Cerezo rosa" (sí, el títol és en castellà, però només el títol...) i és del autor Ramon Solsona.

El nostre professor va fer un petit experiment amb nosaltres. Ens va llegir el conta, però sense l'últim paràgraf que cambia radicalment la nostra interpretació de la història...

Parla d'una persona que s'ha quedat de rodrígez que coneix un home casat i té una relació amorosa amb ell durant l'estiu. La descripció del protagonista no és gens ambigua (pensàvem... ;-) ), sinó ple d'estereotips.
Aquesta seria la perspectiva des de fora del text, interpretant l'indicis culturals que ens dona l'autor.

Però, a un moment, el professor ens va demanar: Com sabeu que és així??? Vam mirar dins del text, analitzant les paraules pero hi ha cap indicator de com interpretar aquest conte.

Després, ens va llegir la fi...que va cambiar tota la història!!!

Com pot ser??? Només vam considerar una perspectiva que és una estratègia massa fàcil, però el conte ens va mostrar que és important llegir rere les línies (podeu trobar una explicació aquí).

(torna al webquest, activitat 7)

Ramon Solsona: "Cerezo rosa"

Ahir vam llegir (o bé escoltar) el conte "Cerezo Rosa" del Ramon Solsona. En aquest conte una persona es queda sola a casa mentre que la seva família es va de càmping. Estant sola a casa i sentint-se lliure, la persona comença una historia amb un home.

Encara que sigui una cosa espectacular en la vida real, la sinopsis no em sembla massa original. Però la gràcia - i el conte en té molta - no consisteix en el tema, sino en la manera de contar la història i de jugar amb les expectacions del lector. Sense que l'autor ho digui directament, el lector es fa un'imatge del protagonista i totes les informacions fan sentit, fins a que[... ]

[Fins al final del conte no hi ha ningu indicador si el protagonista és un home o una dona, però hi ha informaciones que intentem interpretar amb les idees del mon. Aquestes informaciones convenen amb els nostres estereotipos, així que comencem prest a pensar que el protagonista és un home que té una relació homosexual.]

Presentació d'un conte

Resum: Un pare de família va morir-se en un accident amb el seu cotxe. Pocs metres abans d'un semàfor vermell va veure una parella de vells que creuava el carrer. Per esquivar-los, va accelerar i, amb una maniobra brusca, va topar contra la tanca de protecció i la va trencar. Després de disset minuts va morir-se.

La discreta consternació de la seva família tenia més a veure amb una certa inquietud econòmica que amb una perdua irreparable. Un cop va quedar clar que cobrarien l'assegurança de vida. Al funeral, la majoria d'assistents va mirar el rellotge durant el sermó del capellà. El pare mort també va pensar que aquest sermó era massa llarg. Els dies posteriors a l'enterrament, la seva dona va reaccionar amb serenitat. En una setmana, va empaquetar la roba del seu marit en caixes i les va donar a un rodamon pidolant. Dues setmanes més tard, es va tallar els cabells, es va pintar les ungles dels peus, va deixar de fumar i va començar a riure més fort i més sovint. El pare mort sentia com la vida dels seus no solament continuava perfectament sense ell, sinó que millorava. El fill gran que abans no badava boca ara practicava el cibersexe amb un home suís que es feia passar per una cangur brasilera. La filla petita que abans sempre trobava excuses per no anar a l'institut i quedar-se al llit, es llevava de matinada per anar a la piscina només per ser a prop d'un monitor. Finalment, el pare mort sentia la necessitat de somriure perquè comprovava que la seva família era més feliç que abans de la seva mort.

Reflexions sobre el text: El conte "L'altra vida" de Sergi Pàmies està escrit a la primera persona del passat. Per tant, el lector veu les reaccions de la família per els ulls del protagonista.És palès que la vida de la família ha canviat. Tots són contents. El pare està convençut que la seva mort no era inútil. Com que el canvi de la dona és particularment gran, podem sospitar que abans ella hagi sofert molt de l'opressió del seu marit.

(torna al webquest, activitat 7)

"Sóc escriptor perquè soc lector"

Com es fa una obra literària i de que consta el procés artístic? No moltes vegades u té la oportunitat de formar-se una idea d'aquest tema. Avui vam tenir la possibilitat de parlar amb un escriptor de carn i ossos, el autor català Jaume Cabré, i preguntar-li totes les preguntes que vam tenir sobre la vida com a escriptor.

Una pregunta fonamental va ser la d'on té la inspiració per a les seves novel.les. Ens va contar que per a el, la inspiració ve d'altres obres culturals, com de música, de teatre, de cinema, de literatura, ... . Però és el conjunt de vàries coses que li fan escriure una novel.la o un cuento, mai es només una font d'inspiració.

Quant al procés d'escriure, ens va contar que hi ha dos tipus d'escriptors: uns ja tenen tota la història que volen contar en el cap abans de posar-ho per escrit; altres revelen la seva història escrivint la mateixa, és a dir que formen els personatges i el desenvolupament de l'acció mentre que escriuren. En Jaume Cabré diu de si mateix que pertany al segon grup.
Quan escriu alguna cosa nova, ho escriu amb el ordinador o a mà, i sempre a català. Abans va escriure amb la màquina, però a vegades era una cosa que et va fer perdre els nervis, sobre tot quan buscaves un cert passatge, que és molt més fàcil avui, amb l'avanç tècnic dels ordinadors, que faciliten molt el treball dels escriptors d'avui.

(torna al webquest, activitat 8)

Parlant per a Skype amb en Jaume Cabré

Avui em parlat amb l'escriptor Jaume Cabré per a Skype. Ha estat una conversa molt agradable (segur més si no haguéssim tingut alguns problemes amb la connexió) durant la cual li hem demanat la seva opinió sobre l'importància de la literatura, la seva manera d'escruire, les coses que li inspiren etc.

Sense mai impacientar-se a causa dels problemes tecnics no ens ha contestat solament de manera entretinguda a les nostres questions, sino també ens ha fet fer un cop d'ull sobre el seu escriptori. Ens ha dit que li agrada molt la ciutat de Tübingen, per tant la visita el febrer passat (en la foto es pot veure el cartell de la presentació del seu llibre) no ha estat segur l'ultima.

Doncs, sobre la meva llista (virtual) de llibres que vull llegir quan tingui més temps lliure - sobre la cual ja está representat des de fa uns temps - en Jaume Caubré va ascendir de rang.

(torna al webquest, activitat 5)

Conversa amb un escriptor conegut

En una intervenció amb skype , Jaume Cabré ens ha explicat que una vida sense literatura no és possible perquè la literatura descriu el món. Cada dia en Cabré espera una sorpresa que li dona un tema que pot desenvolupar.Les ideas noves les escriu primer a mà i més tard utilitza l'ordinador. Sovint obre un llibre de poesia que l'ajuda a reflexionar sobre la creació literària. La poesia i la música clàssica li donen inspiració.
L'horari d'escritura no és el mateix. Pot ser que comença a escriure a les cinc de la tarda. Diumenge és un dia lliure, sense feina.

Pel que fa a la seva novel.la "Les veus del Pamano", l'autor ens ha dit que el nom "Pamano" no és una invenció, perquè aquest riu neix a la regió del Pallars i que els pescadors hi estimen molt la qualitat de les truites.
Li hem preguntat perquè ha triat un poble petit del Pallars per descriure el comportament de la gent durant la guerra civil i durant la postguerra. Segons en Cabré, la gent a un poblet es coneix millor i per tant els conflictes surten més clars.
El mes de febrer de 2012, Jaume Cabré va visitar Tübingen per presentar la seva novel.la "Jo confesso". La llibreria "Osiander" va ser massa petita per tanta gent. Es va traslladar la conferència a una sala més gran. Durant la discussió, en Cabré va dir que Tübingen és la ciutat més bonica del món per la seva situació
geogràfica i el caràcter de la gent.

(torna al webquest, activitat 8)

"El miracle de crear un món amb paraules"

No tots els dies es té la possibilitat de parlar amb un escriptor - per això, es pot dir que avui al nostre curs hem fet una cosa especial. Vam parlar amb Jaume Cabré per skype. Va ser molt interessant i una experiència, fins ara, única.

La literatura té un valor molt important en una societat. Forma part de la cultura i per mitjà de la literatura es intenta explicar el món i per tant es pot conèixer el món.

El acte de inventar o crear una narració té diferents seccions. Des de la inspiració fins a la novel.la poden passar anys. El desenvolupament dels personatges és u dels components i a la meva opinió un procés molt interessant que té una importànica immensa per al llibre.

"El miracle de crear un món amb paraulas" aquesta frase em vaig impressionar molt perquè explica el procés de escriure i al mateix temps fa referència al que és un llibre.

(torna al webquest, activitat 8)

Entrevista amb en Jaume Cabré

Avui, durant la primera part de la classe, hem parlat per a Skype amb en Jaume Cabré que és un escriptor català molt conegut que diu que és escriptor perquè és lector. Abans de trucar, hem preparat preguntes cadascú que volíem fer-li (per no estar massa nerviosos parlant amb una persona tan coneguda).

La meva pregunta ha estat: Què valor té la literatura i com seria el món sense literatura?

Ha contestat que la literatura té una funció doble: primer de contar una història i segon l'expressió literària.

M'ha explicat això amb l'exemple de la Bíblia. La Bíblia és un llibre tan conegut no per a la seva llengua, sinó perquè les històries ja van moure la gent fa molts anys.

També ens ha dit que la literatura, i especialment la poesia, és important per a tothom. Ha contat la anècdota d'un home que va anar a una sala de concert i abans d'entrar-hi no va estar gaire optimístic ("a veure què hi ha..."), però després d'uns minuts va estar entusiàstic, va ballar i va estar molt content. Al final, ha dit que la literatura és com la música que pot influir enormement els sentiments d'una persona.

Per a en Jaume Cabré, el món sense literatura seria una tristesa i jo estic completament d'acord! Ens ha explicat qu'escriure és una forma d'espressar-se i d'explicar-se el món.

Ha estat una entrevista bastant interessant i en Jaume Cabré és molt simpàtic. Ens ha explicat clarament les seves idees, ens ha dit que li agrada molt Tübingen que va visitar l'any passat i ens ha mostrat el seu despatx con un nombre infinit de llibres...

(torna al webquest, activitat 8)

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Alerta! Tanquen les discoteques!

De moment en Alemania hi ha alguns canvis al ambit musico-cultural que afectan molt a discoteques i a bars. A partir de l’any que ve les discotecas han de pagar molt més impostos a una organització (la GEMA) que en teoría vol ajudar als artistes. Qui usa la música dels membres de l’organització (a la radio, a la televisió, a festes etc.) ha de pagar un impost que l’organització – després de financiar la seva pròpia burocràcia – distribueix als artistes. En principi és una cosa bona. El problema és la distribució, perquè no obten tothom el mateix diners. Peró aquesta necessitat de reformar l’organització en general és un altre historia…

La tarifa creix tant que a molts propritaris de discoteques li sembla impossible (o al menys molt difícil) de mantenir la discoteca. Sobretot discoteques alternatives en sufren molt, perquè les tarifes noves preveuen que el impost que s’ha de pagar el dicideixen l’entrada i la superfície de l’edifici. L’organització aspira a que les discoteques són sempre plenes, però sobretot les festes de música “exòtica” no omplen completament les sales. De tal manera es perd la diversitat del paisatge musical.

L’organització es defendeix dient que les discoteques durant molts anys van guanyar diners con la música que no li pertany. Si és possible que hi ha propretaris es van enriquir-se de tal manera, però no es també així que les discoteques son un lloc on la gent pot discobrir música nova. No son també una forma de publicitat per als artistes que l’organització vol representar?

(torna al webquest, activitat 5)

Qui és un gestor cultural i que fa?

Qui és un gestor cultural i que fa? Amb aquesta qüestió ens vam ocupar una mica ahir. Pero per entendre millor com és la vida com a gestor cultural en veritat, avui vam fer una entrevista a una persona qui, fa uns anys, exerceix aquest treball. En Àlex Falcó manté la NAUB1 a Granollers junt amb dues persones més, que no és molt per a un projecte tan gran.

Ens va contar que per a ell, és més important el factor cultural i social que la economia. És a dir el benefici econòmic importa menys, el que importa és el benefici per a la societat. El seu concepte de "gestió cultural" és més que només organitzar concerts per a un cert grup de persones, sinó per a tothom, de 0 a 100 anys. Aixó que tots poden gaudir d'aquests esdeveniments culturals junts, els nens amb els seus avis, la tia amb el seu nebot, ... , és a dir que siguin esdeveniments intergeneracionals. A més vul combinar diferents sectors culturals, per exemple en el seu cas la música amb la recitació de poesia.

Pot ser un treball dur, sense horaris fixos i a vegades et pot corsecar una mica, pero compensa molt el éxit, quan es ve que a la gent li agrada el que fas i participa en els teus projectes.
En resum, ha de ser més una passió que només una professió.

(torna al webquest, activitat 5)

Com es organitza un concert?

Quasi tots vam anar a un concert alguna vegada però gairebé mai es pensa en qui fa possible el esdeveniment. Hi ha moltes coses en les que es deu pensar. En primer lloc es necessita un grup. - I si jo vull possibilitar que un grup nou es pot exposar? Com és possible? A més on es fa el concert? I qui paga tot això? Totes aquestes preguntes i moltes més es fa un gestor cultural. És com un mediador entre la cultura, els artites i el públic. No solament significa organitzar un concert o una altra cosa sinó també crear un espai, a vegades fins i tot un espai nou. Un gestor cultural es ocupa de divulgar la cultura i també de defensar-la. És una professió que exigeix molt i que és molt més que es pensa.
La NAUB1 a Granollers es un centre de creació i difusió musical que fa possible el intercanvi cultural i dona espai a les artistes, és un bon exemple per activisme cultural.

(torna al webquest, activitat 5)

La gestió de la NAUB1 de Granollers

El nostre grup va assistir a una conferència Skype amb el gestor cultural de la NAUB1 que es diu Àlex Falcó. Ell mateix es veu com a activista cultural. El seu objectiu és contractar grups de músics,concerts, exposicions i tallers que ofereixen a la gent un intercanvi de coneixements,és a dir el públic ha de participar d'una manera activa. En Falcó és molt enganxat a la seva feina. De vegades, ha d'organitzar 4 o 5 coses durant un cap de setmana. Vol atreure cada grup d'edat: nens petits fins a la gent gran.En Falcó és un negociador dur. Si un grup vol cobrar mil euros per a un espectacle, ell respon 500 € o no hi ha contracte. De tant en tant, si l'ajuntament fa un contracte amb un orquestra que demana i rep 5000€, la gent paga a la taquilla per a les entrades, però la suma cobrada no aconsegueix 5000€. Això no és la culpa del gestor. En aquest cas, el poble ha de pagar la resta.

(torna al webquest, activitat 5)

L'activisme cultural

Ahir vam aprendre què és un gestor cultural. Teòricament...

Jo dic teòricament perquè ara hem parlat amb en Àlex Falcó que treballa com a gestor cultural. Però la primera cosa que ens ha dit és que es considera més com activista cultural. En Àlex, amb dues altres persones, organitza un "centre de creació, formació i exhibició d’espectacles musicals" a Granollers que es diu NAUB1.

La discussió amb ell ha estat molt interessant perquè ens ha explicat com és el seu treball en realitat, ple de lluites! Com a mediador, s'ha de trobar un equilibri entre els interessos de la gent que vol veure els espectacles, els artistes i el municipi; entre grups joves i ja establerts etc... i s'ha de crear nous espais per activitats culturals!! El seu tasca és de fer més qu'entretenir una sala de concerts (com ja ha explicat la citatió de la pàgina web), vol oferir formacions a nens i adolescents i donar la possibilitat a tothom de presentar la seva música de qualsevol estil...

Aquesta discussió ha canviat la meva opinió sobre la feina d'un gestor cultural. Un gestor cultural no es cap pixatinters ( ;-) ), sinó sobretot una persona activa amb una passió per a la cultura que intenta crear projectes nous per a fer conèixer la cultura a tothom...

(torna al webquest, activitat 5)

dimarts, 9 d’octubre del 2012

La gent, per què encara hi, va als museus?

Hi ha museus amb pàgines web on es pot veure tota la colecció en línia: tots els objectes i quadres, totes les instal.laciones des de casa o cualquier altre lloc al mon i tot aixó sense entrada, sense xivarri i sense fer cua.

És clar que n'hi ha més i més de museus que van enllà de ser solament un lloc con collecions stàtiques: pel.lículas, audiocomentaris, excursiones interactives i fins i tot aplicaciones per al smartphone. Molt d'aixó no es pot imitar. Tanmateix, encara hi ha museus molt "tradicionals" i la gent hi va, potser el el nombre disminueix, però hi va.

Quina és la motivació de seguir-hi anant?
Quina sensació dóna la visita?

És el desig de veure l'original?
És l'atmósfera dels edificis?
La gent circumdant?
La possibilitat de poder preguntar explicacions?

Pot ser que es una mescla de tot aixó. En tot cas és bé que la gent hi vagi!

(torna al webquest, activitat 2)

El meu museu favorit de petita

Quan vaig ser petita, el meu museu favorit va ser el Linden Museum a Stuttgart. Es un museu d'etnologia on hi ha diversas exposicions sobre les cultures del món. Malgrat les exposicions permanents sobre els grups ètnics no-europees (sobre Àfrica, l'Orient, l'Àsia Oriental i Meridional, el Pacífic del Sud, Amèrica del Nord i del Sud), hi ha exposicions contemporals, per exemple ara mateix hi ha una exposició sobre els primers habitants de Nova Zelanda, els Maoris.
A més, el museu es veu a si mateix com un fòrum de les cultures: hi ha programes adicionals, tallers, conferències, concerts, actuacions de dansa, pel.licules, jornades temàtiques, esdeveniments i visites guiades pels nens, i molt més.

Font

(torna al webquest, activitat 2)

Museus interactius - Haus der Geschichte Stuttgart

Museus - hi ha moltes opinions diferentes quant als museus. A mi personalment m'agrada anar al museu, sobre tot als museus que ofereixen activitats interactius. Un exemple es el Haus der Geschichte Stuttgart que mostra l'història del sud d'Alemanya. Hi ha una exposiciò permanent que tracta temes diferents com p.e. la selva negre, els relacions amb França, la ciència, etc. A més hi ha dues exposicions temporals que canvien cada any. Crec que mereix una visita.

(torna al webquest, activitat 2)

Un museu participatiu

Crec que la majoria de la gent considera un museu com un magatzem d'objectes. Després d'una hora la gent surt i va al cafè contenta. Avui alguns museus ofereixen activitats que demanen a la gent de participar a un taller i així reflexionar més sobre una obra d'art.Sovint aquestes activitats es fan en grups en forma d'una competició. A la fi hi ha un vencedor o un premi. Un tal museu participatiu és més atractiu.

(torna al webquest, activitat 2)

Espais de contacte

Una cosa que no m'agradava gens quan era petita era aquesta frase dels meus professors: "Demà anirem al museu, farem una mica de cultura!" Quin horror!!! Un guia que està parlant d'art durant 3 hores!

Em sentia com el nen cridant del quadre... ;-)

En canvi, ara sóc una mica més gran i he trobat uns museus que m'interessen molt. El meu museu preferit és el Museu Dalí a Figueres perquè hi ha coses interactives, innovadores i sorpreses per tot arreu. És justament aquest aspecte del museu que em fascina. També hi ha un "servei educatiu" pels classes. Durant les visites

"els racons del Teatre-Museu Dalí a Figueres i del Castell Gala Dalí a Púbol esdevenen espais de privilegi per a la descoberta de l’artista."

En general, depén de la perspectiva de cadascú. Si vols veure un museu com edifici gegant amb coses velles que no pots tocar, em sembla que no es una experiència interessant. Pero si intentas veure els museus com espais de contacte amb tipos d'art que et poden inspirar i on existeix el dret de dir què t'agrada i què no, poden ajudar-te a desenvolupar idees noves...

(torna al webquest, activitat 2)

Cultura i gestió cultural

Hi ha molts àmbits diferents de la cultura, aixó que és molt difícil trobar una definició única i universal per el concepte de cultura. Depèn de molts factors diferents i sobre tot del punt de vista de cada un. Es la manifestació d'un poble que es mostra tant en els àmbits "clàssics" de la cultura (literatura, música, teatre/ cinema) com en la vida de dia a dia.

A tots els àmbits hi ha un ús específic del llenguatge, cada sectors té el seu llenguatge específic i a vegades molt especialitzat.

La gestió cultural implica branques molt diversas. Pot ser l'organització de festivals (p.e. de música: Southside Festival (música popular internacional a Alemanya), o de festes majors (p.e. a Barcelona: La Mercè, La Laia). A més es promulga a través del cinema, la música o la literatura. Pero també pot significar el foment, la divulgació i l'ensenyament del llenguatge dins del propi territori i a fora (p.e. aquest link).

Companya publicitària pel català

(torna al webquest, activitat 1)

Els "cercles de cultura"

En alemany es usa molt la expressió dels distints "cercles de cultura" (Kulturkreise), per exemple quan un immigrant té problemas a adaptar-se al país d'acollida. Un cercle sempre té la funció d'unir les persones (o coses) que estan dintre d'aquest cercle, però al mateix temps un cercle dóna un límit als que estan fora del cercle. El cercle dóna seguretat als membres, però també causa estagnació.

La interacció entre cercles distints pot donar un impuls a tots dos cercles. Pot ser que els cercles canvin, que s'apropiïn, que s'uneixin. La interacció entre aquests cercles causan una dinàmica en un sistema gran de moltíssims cercles. S'ha de ser obert i curiós per a la interacció amb cercles estrangers; es necessita un esforç; pot ser que també cal que s'arriesgui alguna cosa. De aquesta manera la humanitat, les cultures diferentes, els distints "cercles" en el passat sempre n'han profitat. Con l'interacció permanenta els "cercles" formen una xarxa o (com es pot veure en la foto) un "gran cercle".

(torna al webquest, activitat 1)

Gestionar la UCE

La UCE significa Universitat Catalana d'Estiu. Hi a un president que deu organitzar aquesta setmana de cursos a una ciutat petita a França. La ciutat es diu Prada, en francés és Prades. Cada dia hi ha ponències amb discussions. El president és una mena de gestor cultural. Durant un any té molta feina per establir un programa i trobar professors que puguin presentar un tema interessant. La Universitat ofereix allotjament, aules a un col.legi i un restaurant amb esmorzar, dinar i sopar. També hi ha excursions, per exemple a Perpinyà. Aquest any un grup de vint-i-cinc persones han pujat el Canigó que és la muntanya sagrada dels catalans. Al vespre, a les nou, hi havia concerts o sardanes. El preu sense l'allotjament és moderat: 126 €. Un àpat costa 10 €.

(torna al webquest, activitat 1)

El mestre com a gestor cultural

Segons la meva opinió, cada mestre o professor és un gestor cultural. En un curs de literatura, el professor ha de triar un text o un poema que correspon al nivell de la seva classe. Ès una tasca responsable i necessita una preparació bona. El professor ha de trobar questions per crear un accès al text. Un professor és un artista de motivació. És un art de captar el interés de tots els alumnes. És un compliment quan els pares dels alumnes diuen: Aquest professor gestiona bé les seves classes.

(torna al webquest, activitat 1)

Un estiu a Barcelona

Per a mi, la cultura és una cosa que no es pot definir fàcilment. En canvi, la pots sentir en tots els llocs del món. Jo per exemple vaig passar l'estiu a Barcelona. Vaig veure la Diada i la Festa de la Mercè que són dies molt importants per a Catalunya/Barcelona . Com que era la primera vegada que vaig quedar-me a Barcelona durant una durada més llarga, volia intentar veure les activitats de la perspectiva dels catalans i no com una turista. Per això, vaig fer preguntes a la gent i vaig participar en conferències i discussions que no són els llocs on es troba els estrangers. Totes aquestes persones, per a mi, són gestors culturals perquè expliquen els fets, la història etc. Potser que no és el seu treball ordinari, però durant aquests dies van ajudar-me a comprendre una mica més la cultura catalana.

També hi ha organitzacions privades i publiques per a estrangers (estudiants, turistes...) que fan tours on expliquen coses molt bàsiques sobre per exemple la llengua (les dues llengües a Barcelona) i les tradicions i pots fer qualsevol pregunta...

Aquests tours son gaire científics, però són una manera divertida d'acercar-se dels costums d'un país...

(torna al webquest, activitat 1)

L'expressió de la cultura

Aquests dies he estat llegint un llibre magnífic escrit per un savi imprescindible per a qualsevol persona interessada per la cultura i especialment per l'educació: Jerome Bruner. El llibre, revolucionari al seu moment i encara ara, es titula Actual minds, possible worlds (trad. cast.: Realidad mental y mundos posibles. Los actos de la imaginación que dan sentido a la experiencia) i va ser escrit el 1986. Una de les idees que defensa és la següent:

la necessitat d'entendre (i) que el pensament científic i el pensament humanístic constitueixen dos àmbits diferents, però (ii) que tenen en comú el fet de contribuir a la comprensió de la realitat humana a través del llenguatge (com a sistema de símbols).

Ell diu que el pensament científic (ell l'anomena "paradigmàtic") explica un món i el pensament narratiu un altre, i que tots dos són imprescindibles perquè l'ésser humà pugui donar sentit a l'existència.

(en aquesta font hi un text resum interessant de divulgació sobre el pensament d'aquest autor; aquí hi trobareu un text més acadèmic)

dilluns, 8 d’octubre del 2012

"La pell freda" i els dibuixos animats

El còmic pot ser un mitjà perfectament compatible amb l'excel·lència literària. Mireu-vos aquest curtmetratge basat en "La pell freda", d'Albert Sánchez Piñol.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Per què cal llegir els clàssics?

Aquesta pregunta no és fàcil de respondre, però I. Calvino ens regala un raonament impecable:

"La lectura d’un clàssic ens ha de donar alguna sorpresa, en relació a la imatge que en tenim. Per aquesta raó mai recomanarem prou la lectura directa del textos originals evitant al màxim possible la bibliografia crítica, els comentaris, les interpretacions. L’escola i la universitat haurien de servir per fer entendre que cap llibre que parla d’un altre llibre diu més coses que aquell llibre mateix; en canvi, fan de tot per fer creure el contrari. Hi ha una inversió de valors molt difosa segona la qual la introducció, l’aparell crític, la bibliografia s’utilitzen com una cortina de fum per amagar allò que el text ha de dir i que només pot dir si se’l deixa parlar sense intermediaris que pretenguin saber-ne més que ell."

Italo Calvino, Per què llegir els clàssics

Es tracta d'un raonament extret del seu famós decàleg.

dissabte, 29 de setembre del 2012

Gestionar els gestors

Aquí hi trobareu un bloc amb enllaços diversos a experiències culturals. Visiteu especialment aquesta experiència de fotografia i textos literaris de l'autor tarragoní Pin i Soler.

Mediació teatral: la dramatúrgia de "Terra baixa" de

"Terra baixa" va ser objecte d'una relectura sorprenent per part del dramaturg alemany Kekke Schmidt.

Subscriure's a: Missatges (Atom)